Fundació Maria Ferret

La "Fundació Maria Ferret", des del mes de març de 1993, promou activitats formatives, culturals i de lleure, dins la línia del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca.

El Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca celebra a Lluc l’arribada de la Llum de la Pau de Betlem

ferret | 22 Desembre, 2005 10:59 | facebook.com google.com

Durant tot un cap de setmana, els dies 17 i 18 de desembre de 2005, el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca celebra a Lluc l’arribada de la Flama de la Llum de la Pau de Betlem.
Es tracta d’una activitat inclosa dins el conjunt d’actes de celebració del 50è aniversari del l’associació.

L’acte s’inicia al Real Club Nàutic de Palma amb l’arribada en Llaüt del missatger de la Llum de la Pau de Betlem.
Flama que ha estat encesa dies abans a la mateixa Cova de Betlem (Palestina) pels escoltes i guies austríacs.
A través de les diferents associacions escoltes i guies d’Europa es reparteix pertot arreu en aquestes dates, transmetent-hi un missatge de PAU.

L’acte continua amb l’acampada el dissabte dels diversos agrupaments, tant de Palma com de Pobles de Mallorca, a la zona d’acampada de Lluc.
Uns 450 infants, joves i adults hi acampen i juguen, fent la vetlla de la Flama de la Llum.

El diumenge a l’acolliment de Lluc es realitza una celebració Eucarística multitudinària que arreplega més de 1.000 infants, joves, responsables, pares i amics del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca.

La trobada reuneix 14 agrupaments de:

Palma, Son Sardina, Portol, Santa Maria, Alaró, Binissalem, Sa Pobla, Santa Margalida i Sóller.

Durant la celebració s’encenen les espelmes que té cada un dels assistents amb la Flama que ha arribat a Mallorca el dissabte en vaixell i que es transforma en Llums...

S'hi simbolitza el paper transformador que té cada una de les persones individuals per a transmetre la PAU dins la nostra societat.

S’hi demana d’esdevenir capaç de ser Llum per als demés i de fer Llums.

Finalment es fa una mostra de Nadales, interpretades pels mateixos membres dels agrupaments, permetent transmetre-hi les nadales que es canten als diferents indrets de Mallorca.

Santiago Hernàiz
Director de la Fundació Maria Ferret
- Tel.: 971 725 168
- Mòb.: 630 906 965
- fundacio@megm.org

Reunió plenària del Patronat de la Fundació Maria Ferret

ferret | 16 Desembre, 2005 22:55 | facebook.com google.com

La Fundació Maria Ferret (Escoltisme i Guiatge de Mallorca) es va constituir com a fundació privada el 20 de setembre de 1993.
L'objecte social essencial de la Fundació és la promoció d'activitats culturals, dins la línia del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca.

D'acord amb els Estatuts, a la seu de la Fundació Maria Ferret, situada al carrer Seminari, 4, de Palma, amb la presència de gairebé tots els membres de la Junta del Patronat, se'n realitza la reunió plenària convocada prèviament divendres, 16 de desembre de 2005.

Presidida per Aina Benito i Porcel, la reunió esmentada gira entorn d'un document de treball sobre els objectius de la Fundació durant l'exercici 2006, alhora que n'elabora i aprova el Pla d'Actuació per a aquest període.

Aquest pla, que compta amb un pressupost que aprova el Patronat, té present nombroses activitats fundacionals com són, entre d'altres:
*** la publicació de beques premiades en anys anteriors
*** la convocatòra de les beques 2006
*** el lliurament dels Premis anuals de la Fundació
*** el Concurs de fotografia
*** els convenis amb altres entitats:
(UIB, Consell de Mallorca, Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca)

Així mateix, durant l'any 2006 es vol donar continuïtat a projectes que ja s'han iniciat en anys anteriors, com són:

+ Colònia agrícola de Gatamoix III
+ Jocs del món
+ Jornades d'aproximació al voluntariat
+ Gestió de finques com sa Torrentera (Sencelles), Son Serra (Santa Margalida), Gatamoix (Alcúdia) o s'Alova (Sóller)
+ D'altres projectes

Amb aquesta reunió plenària del Patronat de la Fundació Maria Ferret, poques hores abans que arribi en vaixell a Palma la Llum de la Pau de Betlem que escampen escoltes i guies d'arreu del món, es dóna un fort impuls als projectes que té marcats la Fundació Maria Ferret, els membres del Patronat de la qual que hi assisteixen són:

Aina Maria Benito (presidenta), Cecili Buele (vicepresident), Francesca Henales (secretària), Pere Albertí (vocal), Miquel Perelló (vocal), Eduard Mas (president Antics Escoltes de Mallorca), Josep Lluís Riera (vocal), Martina Perelló (vocal), Ignasi Forteza-Rei (vocal), Oriol Homs Ferret (vocal), i el director Santiago Hernàiz.

Construint la Plataforma de Voluntariat de les Illes

ferret | 16 Desembre, 2005 09:49 | facebook.com google.com

Des de fa aproximadament dos mesos, un grup d’entitats de voluntariat està treballant per crear la Plataforma de Voluntariat de les Illes.
En aquest grup estan representades entitats que treballen en diferents camps d’actuació: educatiu, social, assistencial, sensibilització, etc.

Les finalitats de la Plataforma de Voluntariat de les Illes són:
fomentar recursos per a la promoció i la incorporació del voluntariat a la vida social,
ser portaveu de les ONG de Balears davant els diferents fòrums,
participar en l’elaboració de polítiques i programes de voluntariat a nivell autonòmic,
propiciar espais de coordinació i intercanvi entre ONG i
promoure, conscienciar i sensibilitzar la societat de les Illes Balears en matèria de voluntariat i participació.

En aquests moments, s’ha constituït un grup de treball que està estudiant el funcionament i característiques d’altres plataformes de voluntariat existents a la resta de l’estat i que servirà per definir el model de funcionament que tendrà la Plataforma.
Un cop acabada la feina, es farà una proposta de funcionament i d’estatuts propis per la Plataforma.

Tot i que ja existeixen algunes plataformes i federacions d’entitats, el fet diferencial d’aquesta nova plataforma és que per primer cop es trobaran, en un mateix espai, entitats que treballen en diferents àmbits d’actuació però amb un element comú: la promoció del voluntariat.
Així, es preveu que el mes de març de 2006 la Plataforma de Voluntariat de les Illes ja sigui una realitat.

P.LL. Riera,
del Patronat de la FMF

Principis de transparència i bones pràctiques per a fundacions

ferret | 15 Desembre, 2005 16:51 | facebook.com google.com

La Fundació Maria Ferret es vol acollir als principis de transparència i bones pràctiques que elabora cada any la Fundación Lealtad, amb seu a Madrid.
Son ja més de 100 ONG i Fundacions que se sotmeten a una avaluació de la seva transparència i de la seva forma de govern.
Sens dubte impulsades per la convicció que la seva consolidació i creixement venen determinats per la capacitat que hom sigui capaç de demostrar a l'hora de convènçer als finançadors privats.

Per a qui vulgui consultar-los, vet ací quins són els principis de transparencia esmentats.

Palma, 15 de desembre de 2005
Pep Lluís Riera

LOS PRINCIPIOS DE TRANSPARENCIA Y BUENAS PRÁCTICAS DE LAS ONG

1.-PRINCIPIO DE FUNCIONAMIENTO Y REGULACIÓN DEL ÓRGANO DE GOBIERNO.

A. El órgano de gobierno estará constituido por un mínimo de 5 miembros.
B. El órgano de gobierno se reunirá al menos 2 veces al año con la asistencia de la mayoría de sus miembros.
C. Todos los miembros del órgano de gobierno asistirán, al menos, a una reunión al año.
D. Sólo un número limitado de los miembros del órgano de gobierno podrá recibir remuneración de cualquier tipo. Siempre según la ley vigente y nunca en un porcentaje superior al 40%.
E. Los miembros del órgano de gobierno se renovarán con cierta regularidad dentro de un plazo definido.
F. Los nombres y breve curriculum de los miembros del órgano de gobierno y los nombres de los directivos de la organización serán públicos .
G. El órgano de gobierno demostrará que existen criterios de selección de proyectos, proveedores, personal y organizaciones colaboradoras (contrapartes), para prevenir conflicto de intereses y discriminación. Existirá además una política a seguir en la relación con empresas. Estos criterios y políticas serán públicos. Cuando existan conflictos, se prescindirá de la presencia del miembro afectado para la toma de decisiones.

2.PRINCIPIO DE CLARIDAD Y PUBLICIDAD DEL FIN SOCIAL.

A. El fin social será el objetivo esencial de la organización, lo cual se verá reflejado en las actividades que ésta realiza, debiendo perseguir fines de interés social.
B. Estará bien definido. Deberá identificar u orientar sobre su campo de actividad y el público al que se dirige.
C. Será conocido por todos los miembros de la organización, incluidos los voluntarios.
D. Será además, de fácil acceso para el público.

3.-PRINCIPIO DE PLANIFICACIÓN Y SEGUIMIENTO DE LA ACTIVIDAD.

A. Existirá una planificación formal adecuada a la actividad y con objetivos cuantificables. Serán públicos los objetivos relacionados con el área de proyectos.
B. La planificación tendrá que estar aprobada por el órgano de gobierno.
C. Los programas seguirán una línea de trabajo específica, durante, al menos, los últimos tres años.
D. Contarán con sistemas formalmente definidos de control y evaluación de objetivos. Estos incluirán la identificación de los beneficiarios.
E. Los informes de evaluación de proyectos estarán a disposición del público.

4.- PRINCIPIO DE COMUNICACIÓN E IMAGEN FIEL EN LA INFORMACIÓN.

A. Las campañas de publicidad, captación de fondos e información pública reflejarán de manera fiel los objetivos y la realidad de la organización y no inducirán a error.
B. La organización indicará a priori a los potenciales donantes y colaboradores los medios y acciones por los que les informará sobre sus actividades.
C. Al menos una vez al año se informará a los donantes y colaboradores sobre las actividades de la organización.
D. Son requisitos para llevar a cabo la comunicación de forma eficiente contar con correo electrónico y página web propia en funcionamiento y actualizada al menos una vez al año.
E. La organización pondrá a disposición de quien las solicite tanto la memoria de actividades como la económica. La memoria de actividades incluirá un detalle del origen de los fondos y su destino por proyecto y actividad.

5.- PRINCIPIO DE TRANSPARENCIA EN LA FINANCIACIÓN.

A. Las actividades de captación de fondos privados, su coste y su recaudación anual (donaciones, socios y otras colaboraciones) serán públicos.
B. Serán públicas las fuentes de financiación con detalle de los principales financiadores, tanto públicos como privados, y las cantidades aportadas por los mismos.
C. Será conocida la imputación de los fondos recaudados a la actividad de cada año, debidamente documentada.
D. Se respetará la privacidad de los donantes individuales.
E. En actividades con empresas, estarán disponibles al público los tipos de contrato. Las cláusulas de aquellos acuerdos que incluyan cesión de logotipo serán públicas.

6.- PRINCIPIO DE PLURALIDAD EN LA FINANCIACIÓN.

A. La organización deberá diversificar su financiación con fondos públicos y privados. En ningún caso los ingresos privados serán inferiores a 10% de los ingresos totales.
B. La organización contará con una variedad de financiadores externos que favorezca la continuidad de su actividad. Ninguno de ellos aportará más del 50% de los ingresos totales de la organización.

7.- PRINCIPIO DE CONTROL EN LA UTILIZACIÓN DE FONDOS.

A. Será conocida la distribución de los gastos de funcionamiento agrupados en las categorías de Captación de Fondos, Programas-Actividad y Gestión-Administración. Se detallarán separadamente los gastos asociados a la actividad mercantil, si la hubiese. Será además conocido el destino de los fondos desglosado por cada proyecto y actividad de la organización.
B. Existirá un detalle de los principales proveedores y co-organizadores de la actividad.
C. La organización deberá preparar un presupuesto anual para el año siguiente con la correspondiente memoria explicativa y practicar la liquidación del presupuesto de ingresos y gastos del año anterior. El presupuesto y la liquidación estarán aprobados por el órgano de gobierno y serán públicos.
D. La organización no contará con recursos disponibles (que no sea el capital fundacional inicial o donaciones afectas al mismo) para el siguiente año fiscal por un monto superior a dos veces el mayor valor entre: i) los gastos incurridos en el presente año y ii) el presupuesto de gastos para el año siguiente.
E. Deberá mantenerse una relación razonable entre los gastos incurridos en captación de fondos y los ingresos asociados.
F. La organización no presentará una estructura financiera desequilibrada de forma persistente.
G. Las inversiones financieras deberán cumplir unos requisitos de prudencia razonable.
H. Las inversiones en sociedades no cotizadas estarán relacionadas y ayudarán directamente a la consecución del fin social.
I. La organización respetará la voluntad de los donantes y se establecerán sistemas de seguimiento de fondos dirigidos. En caso de obtener una cantidad superior a 600.000€ ( 100 millones de pesetas) en una campaña de obtención de fondos privados para proyectos concretos, se realizará una auditoría de cumplimiento, es decir, una comprobación sobre el terreno de la utilización de dichos fondos y los resultados obtenidos

8.- PRINCIPIO DE PRESENTACIÓN DE LAS CUENTAS ANUALES Y CUMPLIMIENTO DE LAS OBLIGACIONES LEGALES

Según la legislación vigente las organizaciones presentarán a la correspondiente autoridad pública:
A. Memoria detallada de actividades y exacto grado de cumplimiento de los fines, así como el cuadro de financiación y la cartera de inversiones financieras.
B. Con carácter anual el balance y la cuenta de resultados de acuerdo con el Plan General de Contabilidad de Entidades sin Fines Lucrativos. Estos documentos han de ser aprobados por el órgano de gobierno.
C. Acreditación del cumplimiento del régimen fiscal al que están sujetas las distintas organizaciones.

9.- PRINCIPIO DE PROMOCIÓN DEL VOLUNTARIADO.

A. La organización promoverá la participación de voluntarios en sus actividades.
B. Estarán definidas aquellas actividades que están abiertas a ser desarrolladas por voluntarios. El documento en el que se recojan dichas actividades será público.
C. Se contará con un plan de formación acorde con las actividades designadas.
D. Los voluntarios estarán asegurados de acuerdo al riesgo de la actividad que desarrollan.

Llum(s)... Acció: Arribada de la Llum de la Pau de Betlem

ferret | 14 Desembre, 2005 19:05 | facebook.com google.com

Què deu tenir una flama que captiva la nostra atenció?
Què hi deu haver dins d’una flama?
Per nosaltres, VIDA!

Què em passa quan veig les persones i quan miro la societat. Com és que ens captiva tant veure com passa la gent?
Què hi ha dins de les persones?
Què hi ha en el cor de la societat?
Vida! Vida que es mou, que batega, que es fa!

Ara intenta descobrir què la fa moure, bategar i fer-se. Gairebé segur que no te’n sortiràs fàcilment.
Què difícil que és representar la vida!
Sí, amics i amigues, sí. Viure és molt interessant, i més, si li dónes sentit. Això és el que pretenem amb: Llum(s)... Acció!
La Llum de la Pau neix a Betlem, enmig d’un lloc de conflictes i baralles. Allà, a la cova del Naixement, un infant escolta –austríac- encén la flama i la duu fins a Viena.
D’allà, escoltes de molts països l’escampen arreu d’Europa, i arriba a Palma, en un petit llaüt, al Real Club Nàutic, portada per dos pastors.
Això és dissabte dia 17 de desembre a les 16:30 h. Una vegada a terra, parteix cap el Monestir de Lluc, on la reben centenars d’escoltes i guies de Mallorca, i la vetllen fins el diumenge, dia 18 a les 11:00 h, quan, en companyia de les seves famílies, celebren la seva arribada a l’Acolliment del recinte monacal.

Nosaltres, durant aquests dies, entre llums, guarniments i aparadors llampants, et proposam que una flama petita i viva, il•lumini l’escena del teu dia a dia.
Per això, et convidam que miris al teu interior per descobrir-hi i deixar sortir a escena la Llum que cadascun de nosaltres duim dins nostre.

L’arribada de la Llum de la Pau de Betlem propicia que ens mirem la realitat amb una nova llum que ens ajudi a establir relacions interpersonals i xarxes de persones implicades a favor de la Pau.

Veniu, us esperam!

Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca
Fundació Maria Ferret
Associació d’Antics Escoltes de Mallorca

Santiago Hernàiz
Director de la Fundació Maria Ferret
971 725 168 – 630 906 965 – fundacio@megm.org

Toni Pagès i Dalmau, en record de la vall on va viure

ferret | 09 Desembre, 2005 22:24 | facebook.com google.com

Toni Pagès, -català, cristià i ciutadà com molt pocs- ha tengut el funeral que desitjava:
alegre, a l'estil escolta, sense dol ni llàgrimes, en acció de gràcies i amb demanda de perdó al Pare-Mare Déu.

Amb l'església parroquial de Calvià plena a vessar;
els carrers i places de la vila ben farcida de vehicles, amb els quals moltíssima de gent vol fer-se present a l'acte de comiat;
amb la missa concelebrada per una dotzena de capellans;
amb familiars de prop i d'enfora;
amb amistats de temps passats sempre enfortides;
amb membres destacats del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, de la Fundació Maria Ferret, de l'Associació d'Antics Escoltes de Mallorca, de nombrosos agrupaments escoltes i guies, i de moltíssima gent del poble i vila de Calvià... ha arribat dalt del cim més alt que mai no havia coronat encara en Toni Pagès i Dalmau.

Que en pau descansi!

Senzill homenatge d'en Cil a Antoni Pagès i Dalmau

ferret | 08 Desembre, 2005 10:26 | facebook.com google.com

Pocs dies després de la seva partida definitiva, vull recordar i deixar constància pública d’unes paraules que m’adreçà En Toni Pagès, fa més de trenta anys enrere, quan em trobava treballant al Burundi, portant i patint les nafres inesborrables d’un genocidi que s’estava perpetrant davant dels meus ulls...

Viatge a Kènia i Tanzània (Extracte)

La muntanya del Kilimanjaro havia exercit una atracció singular dins la ment d’homes com els que treballaven de missioners en un país situat no gaire lluny d’allà on s’aixecava el cim més alt d’Àfrica.
D’altres capellans illencs, amb anterioritat, ja s’hi havien acostat.
En Cil i els seus companys també tenien ganes de fer-ho.
Era l'any 1973.

El Kilimanjaro, una de les muntanyes situades a la regió fronterera entre Tanzània i Kènia, constituïa un gran volcà apagat, amb un cràter d’uns 2 quilòmetres de diàmetre, d’on sobresortien puntes rocalloses i cims nevats que superaven els 5.000 metres d’altura, com el Mawensi (5.355 m.) o el Kibo (5.916 m.), el pic més alt del continent africà.
El Kilimanjaro donava nom a una regió de Tanzània, la capital de la qual era la ciutat de Moshi.

A les mateixes faldes del Kilimanjaro, de la banda de Kènia, reposaven des de feia anys les despulles de B.P. el fundador de l’Escoltisme que durant la seva vida havia mantengut una relació molt directa amb aquell país.
La tomba de Lord Robert Stiphenson Smith Baden Powel es trobava a un centenar de quilòmetres de la ciutat de Nairobi, en una població que s’anomenava Nyeri.

Tanzània feia frontera amb Burundi. A Tanzània es parlava el swahili, una de les llengües més emprades a l’Àfrica central, sobretot en les transaccions comercials i en les relacions amb els àrabs.
També s’hi usava l’anglès, als nivells més oficials.
Lògicament, entre mallorquins es parlava i s'escrivia en català.
El swahili era una llengua que exercia gran influència damunt d’altres com el kirundi, amb el qual mantenia no poques semblances gramaticals, sobretot de caràcter morfològic i sintàctic.

La part més gran de Tanzània era formada per un extens altiplà, que en constituïa el nucli central.
Si alguna característica mantenia aquell gran nucli central que conformava Tanzània, era que romania envoltat i amarat per les aigües d’autèntics mars interiors que alimentaven els nombrosos rius que anaven a desembocar a l’oceà Índic.

Bastava fixar-s’hi una mica per veure que Tanzània, que limitava a l’est amb la regió costanera de l’oceà Índic, tenia a l’oest els immensos llacs Tanganyika i Nyasa, al nord un altre mar interior que constituïa el llac Victòria, i molts d’altres menys extensos, com eren el llac Manyara o el Rukwa.

El clima de Tanzània, com a Burundi, era tropical, amb tots els matisos que hi provocaven les grans altituds a determinades regions del territori.

Políticament, des de la independència, Tanzània havia orientat molts esforços cap al desenvolupament per la via socialista, plasmats en diversos plans quinquennals que optaven pel desenvolupament industrial, el sector agrícola o la infrastructura de les comunicacions.

S’hi havia nacionalitzat la banca i els principals sectors de l’economia.

En el camp de l’agricultura, s’hi havia treballat molt intensament l’organització en cooperatives, “ujamaa”, que agrupaven bona part de la població tanzana.

La República de Tanzània havia quedat constituïda dia 25 d’abril de l’any 1964, a partir de la unió de Tanganyika i Zanzíbar, amb Julius Nyerere com a president i Abeid Karume com a vicepresident.
Amb la declaració d’Arusha de l’any 1967, s’hi havia adoptat la ideologia socialista de forma radical i s’hi havia intensificat la política agrària. Amb la declaració de Dar es Salaam de l’any 1971, s’hi havia enfortit més encara el sector més radical que demanava una major participació popular en el procés socialista.

En aquella situació es trobava Tanzània, quan el grup de missioners mallorquins havien pres la decisió de recórrer-ne extenses zones, amb l’objectiu de conèixer una mica millor aquell país veí del Burundi on estaven treballant, colpejats pel genocidi que s'havia iniciat l'any 1972 amb milers de morts i assassinats, i amb la implantació de tortures i violències innombrables.

“Aquest afany d’ascensió a una muntanya que segurament deu tenir color d’ala de mosca, em fa pensar en unes altres ascensions de tipus social dels vostres indígenes.
Perquè supòs que no pretenies únicament veure passar els níguls blancs sobre el cel blau, o quedar absort mirant el tremolor de l’aire, i sentir l’olor i la fragància de la marialluïsa africana, o constatar si els cants dels ocells eren com els de les nostres caderneres o titits.
Com tampoc no crec que intentassis fugir de l’oceà de les passions de l’enveja, de la maledicència, de la insolidaritat de la gent, per abocar-te a la gloriosa lluminositat vibràtil i elegant del Kilimanjaro”
.

Eren paraules que adreçava a en Cil un bon amic que mantenia a Mallorca, n’Antoni Pagès i Dalmau, tot d'una que aquest s’havia assabentat d’aquell viatge programat des del Burundi fins al capcurucull del Kilimanjaro.
No n'eren les úniques.
Periòdicament, en un estil característic força singular, barreja d'ironia molt fina amb grans dosis de saviesa assenyada, en un perfecte i perfeccionista català, Toni Pagès mantenia informat en Cil sobre les realitats que considerava que havien de ser sabudes en aquell redol d'Àfrica on treballaven capellans mallorquins com a missioners catòlics.

En Cil i seus companys s’havien proposat de travessar reserves africanes d’animals salvatges, com la del Serengeti Parc o del Ngorongoro o del Manyara Lake, després d’intentar pujar dalt del cim del Kilimanjaro i d’arribar fins a les costes de l’oceà Índic.

En Cil va tenir ben presents aquelles paraules d’en Toni Pagès durant tot el temps que durà aquell viatge.
Se li havien convertit en un dels estímuls més forts que l’empenyia a anar-se’n del Burundi per uns dies sense fugir-ne, a deixar el Burundi durant uns dies sense abandonar-lo, a allunyar-se del Burundi per un temps sense oblidar-se’n.

S'hi sentia molt cansat.
Havia presenciat massa morts violentes al seu entorn.
Havia vist matar tanta de gent, purament per motius d’ètnia o de raça! Que la lluita interior que mantenia era molt dura aleshores.
Pentura massa.
Tot aquell patiment interior que el rosegava, anava afectant molt negativament la seva activitat cap a l’exterior.
Volia que un viatge com aquell aconseguís de reanimar-lo a reprendre el treball amb energies renovades.

I Toni Pagès, que mai no s'havia mostrat gaire entusiasmat amb la idea d'enviar missioners mallorquins cap a Àfrica, amb aquell escrit seu, redactat en aquell estil característic tan singular, havia animat ben molt en Cil a continuar amb la tasca encomanada...”.

Moltes gràcies, Toni, per aquest i per tants d’altres valuosos ajuts que m’has donat, durant el teu pas per aquest món.
Descansa en pau, per sempre!

Cecili Buele i Ramis,
Vicepresident de la Fundació Maria Ferret

La pèrdua irreparable d'un bon amic i gran home, Antoni Pagès i Dalmau

ferret | 07 Desembre, 2005 18:02 | facebook.com google.com

El bon amic i company de ruta, Antoni Pagès i Dalmau, qui fou excel•lent Delegat Diocesà de l’Escoltisme a Mallorca, ens acaba de deixar i se n’ha anat cap a la casa pairal...

M’ho acaba de comunicar na Ramona, la seva esposa.
L’enterren al cementeri de Calvià divendres, dia 9 de desembre, a les 11 del matí.
El mateix divendres, a les 19:30 hores, a l’església parroquial de Calvià li fan el funeral, que ha de presidir mossèn Joan Darder, antic rector de la parròquia de l’Encarnació.

Un funeral que, com Antoni Pagès desitja, s’ha de celebrar al més pur estil escolta:
com pertoca als vells pelegrins que van fent via, als forasters d’arreu del món, als qui estan segurs que a l’altra vida els ha d’acollir Déu piadós.

Durant un bon grapat d’anys, -fins i tot més enllà del temps que despleg la tasca de consiliari diocesà- m’uneixen uns forts llaços d’amistat profunda amb un Toni que, com a cap de l’Escoltisme a Mallorca, no es cansa mai de repetir per pa i per sal, oralment i per escrit, -amb la irònica profunditat de qui sap molt bé allà on és, d’allà on ve i allà on va- que Mallorca necessita dones i homes fortament marcats per l’esperit de l’Escoltisme, que facin tot el que estigui al seu abast per contribuir a deixar-la una mica millor d’així com l’han trobada en nàixer.

I, sens dubte, en Toni ha fet molt en aquest sentit. Molt més del que hom pugui imaginar, arreu dels Països Catalans.

En informar sobre la concessió del Premi Maria Ferret a una persona que s’hagi distingit dins el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca per la seva dedicació i entrega a l’Escoltisme i al Guiatge mallorquí, molt encertadament explica Santi Hernàiz, al núm. 43 de SOCA. Revista d’Escoltisme i Guiatge (desembre 2004), els motius pels quals s’ha triat precisament Antoni Pagès i Dalmau.

”El senyor Pagès fou la persona que va substituir Eladi Homs al front de la direcció de l’Escoltisme a Mallorca.
Fou Comissari del Moviment Escolta de Mallorca entre els anys 1969 i 1975.
Delegat Diocesà fins a 1978.
Tresorer del Moviment Scout Catòlic (MSC) a l’àmbit de l’Estat espanyol.
President de Càritas Diocesana de Mallorca.
Visqué una època de l’Escoltisme mallorquí molt particular, els darrers anys del franquisme, a més de destacar el valor que tenia el Moviment en aquells moments.
Defensor incondicional del nostre país i de la nostra llengua catalana.
Persona creient i plenament convençuda de la capacitat educadora de l’Escoltisme, va saber continuar amb molt de seny la tasca que havia començat Eladi Homs".

Que el Déu, pare de tots els qui habitam aquest planeta Terra, l’hagi acollit amb els braços ben oberts... molt poc temps després que també ens ha deixat aquell altre bon company de fatigues i de lluites, a qui dèiem i anomenàvem Pep Toni Fuster.

Que descansin en pau!

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb