Fundació Maria Ferret

La "Fundació Maria Ferret", des del mes de març de 1993, promou activitats formatives, culturals i de lleure, dins la línia del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca.

Toni Pagès i Dalmau, en record de la vall on va viure

ferret | 09 Desembre, 2005 22:24 | facebook.com google.com

Toni Pagès, -català, cristià i ciutadà com molt pocs- ha tengut el funeral que desitjava:
alegre, a l'estil escolta, sense dol ni llàgrimes, en acció de gràcies i amb demanda de perdó al Pare-Mare Déu.

Amb l'església parroquial de Calvià plena a vessar;
els carrers i places de la vila ben farcida de vehicles, amb els quals moltíssima de gent vol fer-se present a l'acte de comiat;
amb la missa concelebrada per una dotzena de capellans;
amb familiars de prop i d'enfora;
amb amistats de temps passats sempre enfortides;
amb membres destacats del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, de la Fundació Maria Ferret, de l'Associació d'Antics Escoltes de Mallorca, de nombrosos agrupaments escoltes i guies, i de moltíssima gent del poble i vila de Calvià... ha arribat dalt del cim més alt que mai no havia coronat encara en Toni Pagès i Dalmau.

Que en pau descansi!

Senzill homenatge d'en Cil a Antoni Pagès i Dalmau

ferret | 08 Desembre, 2005 10:26 | facebook.com google.com

Pocs dies després de la seva partida definitiva, vull recordar i deixar constància pública d’unes paraules que m’adreçà En Toni Pagès, fa més de trenta anys enrere, quan em trobava treballant al Burundi, portant i patint les nafres inesborrables d’un genocidi que s’estava perpetrant davant dels meus ulls...

Viatge a Kènia i Tanzània (Extracte)

La muntanya del Kilimanjaro havia exercit una atracció singular dins la ment d’homes com els que treballaven de missioners en un país situat no gaire lluny d’allà on s’aixecava el cim més alt d’Àfrica.
D’altres capellans illencs, amb anterioritat, ja s’hi havien acostat.
En Cil i els seus companys també tenien ganes de fer-ho.
Era l'any 1973.

El Kilimanjaro, una de les muntanyes situades a la regió fronterera entre Tanzània i Kènia, constituïa un gran volcà apagat, amb un cràter d’uns 2 quilòmetres de diàmetre, d’on sobresortien puntes rocalloses i cims nevats que superaven els 5.000 metres d’altura, com el Mawensi (5.355 m.) o el Kibo (5.916 m.), el pic més alt del continent africà.
El Kilimanjaro donava nom a una regió de Tanzània, la capital de la qual era la ciutat de Moshi.

A les mateixes faldes del Kilimanjaro, de la banda de Kènia, reposaven des de feia anys les despulles de B.P. el fundador de l’Escoltisme que durant la seva vida havia mantengut una relació molt directa amb aquell país.
La tomba de Lord Robert Stiphenson Smith Baden Powel es trobava a un centenar de quilòmetres de la ciutat de Nairobi, en una població que s’anomenava Nyeri.

Tanzània feia frontera amb Burundi. A Tanzània es parlava el swahili, una de les llengües més emprades a l’Àfrica central, sobretot en les transaccions comercials i en les relacions amb els àrabs.
També s’hi usava l’anglès, als nivells més oficials.
Lògicament, entre mallorquins es parlava i s'escrivia en català.
El swahili era una llengua que exercia gran influència damunt d’altres com el kirundi, amb el qual mantenia no poques semblances gramaticals, sobretot de caràcter morfològic i sintàctic.

La part més gran de Tanzània era formada per un extens altiplà, que en constituïa el nucli central.
Si alguna característica mantenia aquell gran nucli central que conformava Tanzània, era que romania envoltat i amarat per les aigües d’autèntics mars interiors que alimentaven els nombrosos rius que anaven a desembocar a l’oceà Índic.

Bastava fixar-s’hi una mica per veure que Tanzània, que limitava a l’est amb la regió costanera de l’oceà Índic, tenia a l’oest els immensos llacs Tanganyika i Nyasa, al nord un altre mar interior que constituïa el llac Victòria, i molts d’altres menys extensos, com eren el llac Manyara o el Rukwa.

El clima de Tanzània, com a Burundi, era tropical, amb tots els matisos que hi provocaven les grans altituds a determinades regions del territori.

Políticament, des de la independència, Tanzània havia orientat molts esforços cap al desenvolupament per la via socialista, plasmats en diversos plans quinquennals que optaven pel desenvolupament industrial, el sector agrícola o la infrastructura de les comunicacions.

S’hi havia nacionalitzat la banca i els principals sectors de l’economia.

En el camp de l’agricultura, s’hi havia treballat molt intensament l’organització en cooperatives, “ujamaa”, que agrupaven bona part de la població tanzana.

La República de Tanzània havia quedat constituïda dia 25 d’abril de l’any 1964, a partir de la unió de Tanganyika i Zanzíbar, amb Julius Nyerere com a president i Abeid Karume com a vicepresident.
Amb la declaració d’Arusha de l’any 1967, s’hi havia adoptat la ideologia socialista de forma radical i s’hi havia intensificat la política agrària. Amb la declaració de Dar es Salaam de l’any 1971, s’hi havia enfortit més encara el sector més radical que demanava una major participació popular en el procés socialista.

En aquella situació es trobava Tanzània, quan el grup de missioners mallorquins havien pres la decisió de recórrer-ne extenses zones, amb l’objectiu de conèixer una mica millor aquell país veí del Burundi on estaven treballant, colpejats pel genocidi que s'havia iniciat l'any 1972 amb milers de morts i assassinats, i amb la implantació de tortures i violències innombrables.

“Aquest afany d’ascensió a una muntanya que segurament deu tenir color d’ala de mosca, em fa pensar en unes altres ascensions de tipus social dels vostres indígenes.
Perquè supòs que no pretenies únicament veure passar els níguls blancs sobre el cel blau, o quedar absort mirant el tremolor de l’aire, i sentir l’olor i la fragància de la marialluïsa africana, o constatar si els cants dels ocells eren com els de les nostres caderneres o titits.
Com tampoc no crec que intentassis fugir de l’oceà de les passions de l’enveja, de la maledicència, de la insolidaritat de la gent, per abocar-te a la gloriosa lluminositat vibràtil i elegant del Kilimanjaro”
.

Eren paraules que adreçava a en Cil un bon amic que mantenia a Mallorca, n’Antoni Pagès i Dalmau, tot d'una que aquest s’havia assabentat d’aquell viatge programat des del Burundi fins al capcurucull del Kilimanjaro.
No n'eren les úniques.
Periòdicament, en un estil característic força singular, barreja d'ironia molt fina amb grans dosis de saviesa assenyada, en un perfecte i perfeccionista català, Toni Pagès mantenia informat en Cil sobre les realitats que considerava que havien de ser sabudes en aquell redol d'Àfrica on treballaven capellans mallorquins com a missioners catòlics.

En Cil i seus companys s’havien proposat de travessar reserves africanes d’animals salvatges, com la del Serengeti Parc o del Ngorongoro o del Manyara Lake, després d’intentar pujar dalt del cim del Kilimanjaro i d’arribar fins a les costes de l’oceà Índic.

En Cil va tenir ben presents aquelles paraules d’en Toni Pagès durant tot el temps que durà aquell viatge.
Se li havien convertit en un dels estímuls més forts que l’empenyia a anar-se’n del Burundi per uns dies sense fugir-ne, a deixar el Burundi durant uns dies sense abandonar-lo, a allunyar-se del Burundi per un temps sense oblidar-se’n.

S'hi sentia molt cansat.
Havia presenciat massa morts violentes al seu entorn.
Havia vist matar tanta de gent, purament per motius d’ètnia o de raça! Que la lluita interior que mantenia era molt dura aleshores.
Pentura massa.
Tot aquell patiment interior que el rosegava, anava afectant molt negativament la seva activitat cap a l’exterior.
Volia que un viatge com aquell aconseguís de reanimar-lo a reprendre el treball amb energies renovades.

I Toni Pagès, que mai no s'havia mostrat gaire entusiasmat amb la idea d'enviar missioners mallorquins cap a Àfrica, amb aquell escrit seu, redactat en aquell estil característic tan singular, havia animat ben molt en Cil a continuar amb la tasca encomanada...”.

Moltes gràcies, Toni, per aquest i per tants d’altres valuosos ajuts que m’has donat, durant el teu pas per aquest món.
Descansa en pau, per sempre!

Cecili Buele i Ramis,
Vicepresident de la Fundació Maria Ferret

La pèrdua irreparable d'un bon amic i gran home, Antoni Pagès i Dalmau

ferret | 07 Desembre, 2005 18:02 | facebook.com google.com

El bon amic i company de ruta, Antoni Pagès i Dalmau, qui fou excel•lent Delegat Diocesà de l’Escoltisme a Mallorca, ens acaba de deixar i se n’ha anat cap a la casa pairal...

M’ho acaba de comunicar na Ramona, la seva esposa.
L’enterren al cementeri de Calvià divendres, dia 9 de desembre, a les 11 del matí.
El mateix divendres, a les 19:30 hores, a l’església parroquial de Calvià li fan el funeral, que ha de presidir mossèn Joan Darder, antic rector de la parròquia de l’Encarnació.

Un funeral que, com Antoni Pagès desitja, s’ha de celebrar al més pur estil escolta:
com pertoca als vells pelegrins que van fent via, als forasters d’arreu del món, als qui estan segurs que a l’altra vida els ha d’acollir Déu piadós.

Durant un bon grapat d’anys, -fins i tot més enllà del temps que despleg la tasca de consiliari diocesà- m’uneixen uns forts llaços d’amistat profunda amb un Toni que, com a cap de l’Escoltisme a Mallorca, no es cansa mai de repetir per pa i per sal, oralment i per escrit, -amb la irònica profunditat de qui sap molt bé allà on és, d’allà on ve i allà on va- que Mallorca necessita dones i homes fortament marcats per l’esperit de l’Escoltisme, que facin tot el que estigui al seu abast per contribuir a deixar-la una mica millor d’així com l’han trobada en nàixer.

I, sens dubte, en Toni ha fet molt en aquest sentit. Molt més del que hom pugui imaginar, arreu dels Països Catalans.

En informar sobre la concessió del Premi Maria Ferret a una persona que s’hagi distingit dins el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca per la seva dedicació i entrega a l’Escoltisme i al Guiatge mallorquí, molt encertadament explica Santi Hernàiz, al núm. 43 de SOCA. Revista d’Escoltisme i Guiatge (desembre 2004), els motius pels quals s’ha triat precisament Antoni Pagès i Dalmau.

”El senyor Pagès fou la persona que va substituir Eladi Homs al front de la direcció de l’Escoltisme a Mallorca.
Fou Comissari del Moviment Escolta de Mallorca entre els anys 1969 i 1975.
Delegat Diocesà fins a 1978.
Tresorer del Moviment Scout Catòlic (MSC) a l’àmbit de l’Estat espanyol.
President de Càritas Diocesana de Mallorca.
Visqué una època de l’Escoltisme mallorquí molt particular, els darrers anys del franquisme, a més de destacar el valor que tenia el Moviment en aquells moments.
Defensor incondicional del nostre país i de la nostra llengua catalana.
Persona creient i plenament convençuda de la capacitat educadora de l’Escoltisme, va saber continuar amb molt de seny la tasca que havia començat Eladi Homs".

Que el Déu, pare de tots els qui habitam aquest planeta Terra, l’hagi acollit amb els braços ben oberts... molt poc temps després que també ens ha deixat aquell altre bon company de fatigues i de lluites, a qui dèiem i anomenàvem Pep Toni Fuster.

Que descansin en pau!

El blog de la Fundació Maria Ferret

ferret | 22 Novembre, 2005 17:42 | facebook.com google.com

El Lliurament dels premis 2005 serveix per iniciar aquest nou blog que pretén recollir dades relatives a la Fundació Maria Ferret

Amb una convidada a tothom que hi vulgui assistir, la Fundació Maria Ferret lliura els Premis 2005, en un acte que organitza dia 4 de novembre, a les 20:30 hores, a la Capella de Sant Pere, carrer Seminari, 4, de Palma.

La Fundació Maria Ferret proclama i subratlla la transcendental importància de la cultura i l’educació dins la nostra societat.

Els Premis que la Fundació atorga cada any són dos:

1. El Premi Eladi Homs, que es concedeix a un col•lectiu escolta o altres col•lectius que hagin destacat per una iniciativa, experiència o tasca realitzada en benefici de l’Escoltisme i el Guiatge de Mallorca.

El Patronat de la Fundació, reunit el 28 d’octubre, després d’analitzar les propostes presentades, acorda concedir enguany aquest Premi a l’Equip Escolta i Guia de l’Eurojam, que ha portat 51 joves de Mallorca, d’edats compreses entre 11 i 16 anys, a tenir i viure l’experiència sempre enriquidora de prendre part activa en una de les trobades juvenils més multitudinàries que es fan arreu del món, lL’Eurojam.

Enguany, l’encontre s’ha realitzat a Hylands Park, a la població de Chelmsford, a una cinquantena de quilòmetres de la ciutat de Londres.
Hi han participat els Agrupaments Escoltes i Guies de Mallorca: Sa Marjal (sa Pobla), Pedra Viva (Binissalem), i Reina Constança de Mallorca (Palma).

2. El Premi Maria Ferret, que es concedeix a una persona o persones que s’hagin distingit dins el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca per la seva dedicació i entrega a l’Escoltisme i el Guiatge mallorquí.

En aquest cas, el Patronat de la Fundació, atenent les propostes presentades, acorda d’atorgar-lo a aquestes tres persones: Martina Perelló, Mateu Cerdà i Joan Sans, totes tres intensament dedicades a escampar la llavor de l’Escoltisme de manera perllongada i eficient.

La vetlada, que es desplega en un ambient dominat per intervencions musicals diverses que acompanyen el recitat d’alguns poemes, triats prèviament, compta amb la participació de
- Miquel Socies, que presenta l’acte;
- Jaume Aguiló, al violí;
- M. Antònia Perelló, lectora dels poemes Bon dia!, d’Anna-Maria Ticoulat, Cantarem la vida, de Raimon Pelegero, Amor de pàtria de Miquel Costa i Llobera, i Fent camí d’Esquirols;
- Andreu Font, lector dels poemes La casa que vull, de Joan Salvat-Papasseit, un fragment de Diumenge al vespre al cafè, d’Enric Casassas Figueres, i La meva terra de Lluís Llach;
- el grup MEN, que hi afegeix David Caro i Xavi Hernàiz i
- de membres del Patronat de la Fundació que van lliurant els premis corresponents.

La trobada es converteix en una de les aportacions que fa la Fundació Maria Ferret a la celebració entusiasta del 50aniversari de la creació del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca.
S’és ben conscient que, si s’ha arribat fins al moment i la situació present del Moviment, és perquè a l’any 1956 un grapat de persones, amants de la nostra terra i de la seva cultura, decidiren emprendre una aventura, amb la clarividència suficient per implantar-hi un moviment educatiu capaç de divulgar els valors universals de la igualtat, la democràcia, la defensa de la nostra llengua i d’innovació, en uns moments de gran dificultat i manca de llibertat.

N’és una bona prova, entre d’altres, la vigorosa existència d’una entitat com L’Associació d’Antics Escoltes que, tal com reflecteix la revista periòdica que publiquen, Noves, continua ben viva i activa a l’actualitat.

Per això, Rosa Marquès i Àngel Zaragoza, els actuals comissaris del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, també hi intervenen i reten un fervent homenatge a la gent que va iniciar el Moviment, ara fa 50 anys.

L’acte conclou amb la intervenció de la presidenta de la Fundació Maria Ferret, Aina Maria Benito i Porcel.

«Anterior   1 2 3 4 5
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb