Fundació Maria Ferret

Què deu tenir una flama que captiva la nostra atenció?
Què hi deu haver dins d’una flama?
Per nosaltres, VIDA!

Què em passa quan veig les persones i quan miro la societat. Com és que ens captiva tant veure com passa la gent?
Què hi ha dins de les persones?
Què hi ha en el cor de la societat?
Vida! Vida que es mou, que batega, que es fa!

Ara intenta descobrir què la fa moure, bategar i fer-se. Gairebé segur que no te’n sortiràs fàcilment.
Què difícil que és representar la vida!
Sí, amics i amigues, sí. Viure és molt interessant, i més, si li dónes sentit. Això és el que pretenem amb: Llum(s)... Acció!
La Llum de la Pau neix a Betlem, enmig d’un lloc de conflictes i baralles. Allà, a la cova del Naixement, un infant escolta –austríac- encén la flama i la duu fins a Viena.
D’allà, escoltes de molts països l’escampen arreu d’Europa, i arriba a Palma, en un petit llaüt, al Real Club Nàutic, portada per dos pastors.
Això és dissabte dia 17 de desembre a les 16:30 h. Una vegada a terra, parteix cap el Monestir de Lluc, on la reben centenars d’escoltes i guies de Mallorca, i la vetllen fins el diumenge, dia 18 a les 11:00 h, quan, en companyia de les seves famílies, celebren la seva arribada a l’Acolliment del recinte monacal.

Nosaltres, durant aquests dies, entre llums, guarniments i aparadors llampants, et proposam que una flama petita i viva, il•lumini l’escena del teu dia a dia.
Per això, et convidam que miris al teu interior per descobrir-hi i deixar sortir a escena la Llum que cadascun de nosaltres duim dins nostre.

L’arribada de la Llum de la Pau de Betlem propicia que ens mirem la realitat amb una nova llum que ens ajudi a establir relacions interpersonals i xarxes de persones implicades a favor de la Pau.

Veniu, us esperam!

Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca
Fundació Maria Ferret
Associació d’Antics Escoltes de Mallorca

Santiago Hernàiz
Director de la Fundació Maria Ferret
971 725 168 – 630 906 965 – fundacio@megm.org

Toni Pagès, -català, cristià i ciutadà com molt pocs- ha tengut el funeral que desitjava:
alegre, a l'estil escolta, sense dol ni llàgrimes, en acció de gràcies i amb demanda de perdó al Pare-Mare Déu.

Amb l'església parroquial de Calvià plena a vessar;
els carrers i places de la vila ben farcida de vehicles, amb els quals moltíssima de gent vol fer-se present a l'acte de comiat;
amb la missa concelebrada per una dotzena de capellans;
amb familiars de prop i d'enfora;
amb amistats de temps passats sempre enfortides;
amb membres destacats del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, de la Fundació Maria Ferret, de l'Associació d'Antics Escoltes de Mallorca, de nombrosos agrupaments escoltes i guies, i de moltíssima gent del poble i vila de Calvià... ha arribat dalt del cim més alt que mai no havia coronat encara en Toni Pagès i Dalmau.

Que en pau descansi!