Fundació Maria Ferret

La "Fundació Maria Ferret", des del mes de març de 1993, promou activitats formatives, culturals i de lleure, dins la línia del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca.

Cent anys d'un projecte educatiu jove, l'Escoltisme a Mallorca

ferret | 13 Abril, 2008 17:52 | facebook.com google.com

Josep Lluís Riera, president de la Fundació Maria Ferret, en unes jornades sobre Escoltisme fetes a la UIB els dies 13 i 14 de març de 2008, ha presentat una ponència amb el títol “Cent anys d’un projecte Educatiu Jove”, el text de la qual es reprodueix tot seguit:

Les polítiques de Joventut a les Illes Balears i la funció de l’Escoltisme

És curiós pensar que sense voler hom pugui influir de manera preeminent en les polítiques de Joventut, en aquest cas de les desenvolupades a les Illes Balears.

Val a dir que me sembla curiós perquè el propi Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca no n’ha fet mai senyera, d’aquest tema, i fins i tot segurament moltes persones trigarien una estona a poder donar una contestació raonable.

De fet, jo mateix en vaig fer la comprovació demanant a diferents persones que han ostentat càrrecs de responsabilitat dintre de l’Escoltisme i el Guiatge i va costar lligar els dos temes.

Cal anar una mica lluny i tal volta fixar-se en els principis de l’Escoltisme, cosa que ja han fet prou bé els ponents que m’han precedit, per a veure que en el fons el fundador de l’Escoltisme pretenia que els nins que passassin per l’Escoltisme d’alguna manera es comprometessin amb el seu país i per lògica d’alguna manera els seus actes deixarien empremta.

Si observam la primera pàgina del llibre “Escoltisme per a nois” escrit per Baden Powell el 1908 observam que sota el títol ja assenyalava: Manual per a instrucció de bons ciutadans.

I fixau-vos, també, amb una cosa curiosa que hom pot trobar al llibre i que ha estat una constant que m’he trobat al llarg de la preparació d’aquesta ponència.

A les primeres pàgines de l’edició catalana, l’editor esmenta que la traducció del llibre ha estat obra de diverses persones que no es citen “perquè els escoltes ja estem acostumats al treball desinteressat i anònim quan es tracta de l’escoltisme”.

Per tant, ja tenim aquí dues anotacions importants.

Dèiem ja en un article anterior de l’any 2000, que cal diferenciar allò que l’Escoltisme és i allò que l’escoltisme fa.

Vida i història són aspectes de la realitat; només la segona, però es inventariable.

L’Escoltisme, en tant que vida, es manifesta dins les unitats, en el desenvolupament de cada curs, de forma que els al•lots i al•lotes progressin en tant que persones lliures i responsables, ja sia individualment o com a grup.

En aquest sentit, l’educació escolta respon a uns principis que són plasmats en la Llei i acceptats per mitjà d’una Promesa.

D’aquí que siguin aquests punts de la Llei els fils conductors d’aquesta xerrada que tot seguit esmentarem: APRENENM A SER ÚTILS I A FER SERVEI ( LLEI ESCOLTA, PUNT 3)

Els punts de l’esmentada Llei reflecteixen tot un estil de vida que marcarà als al•lots i al•lotes unes pautes de comportament que els acompanyarà tota la vida.

Entre d’altres, la Llei inclou necessàriament el país.

El text de la Promesa fa al•lusió expressa al compromís d’estimar Déu i el país. Bé l’original de l’anglès parla de Déu i el Rei però les diverses associacions escoltes l’han anat adaptant al llenguatge de cada moment conservant íntegrament els seus conceptes.

La carta del Moviment Escolta Catòlic, a la qual el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca es va adherir, concreta la referida opció en tres punts:

  • Coneixement i estima de la pròpia terra
  • Coneixement i assimilació de la nostra forma cultural concreta, integrada dins la realitat global del món
  • Respecte, coneixement i utilització de la pròpia llengua com a expressió de la realitat cultural i com a vehicle de comunicació i obertura.

L’Escoltisme és, per tant, una educació en el país, és a dir, en el lloc d’arrelament que es concreta a Mallorca, tot assumint una realitat històric cultural d’integració a la cultura catalana.

DEFENSAM LA NATURA I PROTEGIM LA VIDA (LLEI ESCOLTA, PUNT 6)

Pel que fa al coneixement de la natura, aquesta constitueix el marc on desenvolupen les activitats educatives, a través de les sortides periòdiques i dels campaments. De la terra es procura fomentar el coneixement, el respecte, l’amor i la defensa.

La descoberta del món cultural i de la societat és fonamentada implícitament i explicita, amb tècniques especifiques i, en general, amb les eines que proporciona el mètode adaptat a l’evolució dels al•lots i al•lotes.

La llengua catalana es considera un signe d’identitat inseparable de la nostra pertinença a aquest país. És l’única llengua que utilitzam formalment per a les comunicacions públiques, i se’n fomenta l’ús en les relacions privades a l’interior de les unitats. L’absoluta normalització lingüística en català és una meta a què mai no podem renunciar.

APRENEM A ESTIMAR I JUGAR NET (LLEI ESCOLTA, PUNT 10)

No és possible relacionar una per una les operacions, les empreses, els jocs que realitzen les unitats de cada agrupament al llarg de tot el curs, i que tenen com a objecte la plasmació de l’anomenat eix país.

Hauríem de relacionar en justícia totes les excursions o sortides, les operacions de descoberta, els jocs de ciutat , els extrajobs, les organitzacions de festes populars, els reculls de material d’interès folklòric o antropològic, les representacions de tema històric, els serveis socials, la presència en manifestacions cíviques…

No pretenem esgotar el tema. Cada unitat, cada agrupament gaudeix de vida autònoma i desenvolupa el curs que li és propi. El Moviment és aquesta realitat que a tot arreu es manifesta.

VIVIM LA NOSTRA FE I RESPECTAM LES CONVICCIONS DELS ALTRES (LLEI ESCOLTA, PUNT 2)

Pel que fa a la història del Moviment en conjunt, hem de separar l’època actual dels temps més obscurs de la dictadura franquista.

Durant el franquisme, les entitats escoltes haguérem de complir una funció subsidiària, tot formant aspectes de l’educació que eren menystinguts pel sistema oficial. El coneixement del país, la seva història, de la terra, de la llengua, dels signes d’identitat, del compromís cívic amb el poble se subordinaven a una visió uniformitzadora exclusivament espanyolista. El Moviment optà per una cultura de resistència i afirmació de tot el que ens és propi, sense renunciar al risc ni retre davant la persecució.

ESCOLTES I GUIES ENS ESFORÇAM A MERÈIXER CONFIANÇA I FEIM CONFIANÇA A TOTHOM ( LLEI ESCOLTA PUNT 1)

Onsevulla i tothora, els grups de l’escoltisme provenen d’una actitud de confiança. Va ser així doncs que Robert Baden Powell, el 1907, acampà a l’illa de Browsea amb 20 al•lots de classes socials diverses que protagonitzaren la primera aventura escolta.

El llibre Scoutuing for Boys (Escoltisme per a nois) editat el 1908, era fruit d’aquesta experiència. Baden Powell apostà per la joventut, se’n fià per complet, tot intuint que pagava la pena de fer vida i mort per la causa. La intuïció no fou debades. El 1910, el Regne Unit comptava amb 110.000 escoltes. El 1913 el moviment s’estenia arran d’Europa i per tot l’imperi britànic. El 1920, va tenir lloc a Londres, el primer Jamboree mundial. També les guies que, paral•lelament als escoltes, s’organitzaren a partir de 1917, a iniciativa d’Olave Saint Clair, van merèixer la confiança de què gaudien, Per això la humanitat sencera, homes i dones, s’ha fet partícip d’un sol projecte, comú i engrescador.

Aquesta actitud de confiança vers el protagonisme de les generacions novelles donà fruit a Mallorca el 1913, gràcies al dominic Llorenç Caldentey, que promouria grups d’Exploradors, els quals funcionaren fins a la gran derrota del 1936. L’any 1932 es creà en el si de l’Associació per la Cultura de Mallorca, un grup d’al•lots de Muntanya i en 1933, com a secció de la Congregació Mariana, un altre d’escoltes. Ambdós seguirien la mateixa sort i tancaren portes l’any 1936.

La segona oportunitat es torbaria Quatre lustres, fins al 1956. L’ocasió naturalment, s’adreçava a uns al•lots que requerien un ajut per interpretar la seva vida. En foren satisfets i per descomptat la resposta fou digna: no deceberen la confiança.

SOM FIDELS AL NOSTRE PAÍS I ENS SENTIM CIUTADANS DEL MÓN ( LLEI ESCOLTA PUNT 5)

El 1954, Maria Ferret i Eladi Homs, un matrimoni del Principat de Catalunya, amb quatre fills s’havia establert a Mallorca. Els nous conveïns s’adonaren immediatament de la profunda riquesa cultural d’aquesta illa i de la poca gent que ho valorava. L’argolla de la dictadura ens escanyava i perdíem gradualment la identitat. La situació, gravíssima, preocupava els nouvinguts, com a ciutadans i com educadors. Maria Ferret ho recordava en un escrit de 1981: “era imprescindible que féssim el necessari perquè els postres fills poguessin tenir un entorn que els ajudàs en la seva formació i els permetés de conèixer i estimar aquella terra moltes vegades ignorada, i d’aquesta manera fugir de la superficialitat. Vaig insistir molt a Eladi perquè fomentàs un grup escolta.”

Val dir que Eladi Homs havia pertangut als Minyons de Muntanya, un moviment d’escoltisme reorganitzat a Barcelona a partir de 1943, sota l’impuls de mossèn Antoni Batlle i que prestè suport al recobrament cultural i cívic de la joventut principatina. Amb una intenció parella, es creava a Mallorca la Secció Ramon Llull, l’octubre de 1956.

D’aleshores ença, la represa de l’Escoltisme a casa nostra ha tingut a veure amb la recuperació d’un país que fa unitat amb Catalunya i es projecta al món. La denominació Ramon Llull n’és un símbol exacte: un mallorquí d’arrel, artífex de la llengua catalana, i amb una projecció ecumènica fora mida.

Els novells escoltes recuperaren la consciència del país i, ensems que en gaudien de les meravelles naturals, van descobrir-ne la història de molts segles, que el sistema polític els callava, en brandiren una senyera pròpia, n’adoptaren la llengua, en van estendre la cultura. Van ser, fet i fet, uns precursors de la societat que renaixia.

APRENEM A VIURE EN EQUIP I TOT HO FEIM ENTRE TOTS ( LLEI ESCOLTA, PUNT 7)

Tot just constituïda la secció Ramon Llull s’adonaren que, independentment, coexistia la del pare Miró, al col•legi dels Teatins de Palma. Ambdues unitats, decidides a coordinar forces, es van fusionar de seguida. Mentrestant. L’Església de Mallorca, a través del bisbe Enciso i de Mn. Capó, de Sant Felip Neri, els prestava suport i acolliment, com calia en l’aspecte espiritual i com era oportú en el polític. Les Joventuts Antonianes els cediren el primer local. A l’empar de la Diòcesi, es creava l’Oficina Diocesana d’Informació i Coordinació de l’Escoltisme (ODICE) el febrer de 1959, amb data retroactiva de 1956. D’aquesta manera conjuminant esforços, amb labor d’equip, tot entre tots, es consolidaren i expandiren. El Moviment s’havia estès a les al•lotes. Al camp Sant Jordi de 1958, en compareixia un Esplet, que encetava l’Agrupament Reina Constança de Mallorca. El 1964 ultrapassen les 200, repartides en 5 agrupaments. Del 1966, sabem que a Son Macià acamparen 800 escoltes: 500 al•lots i 300 al•lotes. Recentment, el 1965 s’havia creat el Moviment Scout Catòlic de Mallorca (MSCM), que reemplaçava l’ODICE. El Guiatge de Mallorca es constituiria formalment l’octubre de 1966. Cada Moviment – Escoltisme i Guiatge- funcionava amb autonomia, tant d’organització com de mètode. Aquesta situació continuaria fins al decenni dels 70.

El balanç era encoratjador. La sement havia arrelat i aconseguit cent per u. La il•lusió continuava desperta i l’esperit de lluita era prou abrandat. S’havia aconseguit cohesió, estructura, suport legal, vincles ferms amb altres moviments d’escoltes i guies, tant de Catalunya com de l’Estat Espanyol. L’arrelament i la projecció eren de veritat. S’anava fent entre tots, escoltes i guies, a Mallorca, a Catalunya, arreu del món.

SÓM DECIDITS I AFRONTAM LES DIFICULTATS SENSE POR ( LLEI ESCOLTA, PUNT 8)

El decenni dels 60 es clouria amb el comiat dels fundadors. Cap a la fi del 1969 n’Eladi Homs i Maria Ferret se’n tornaven de superar, amb decisió, la prova d’orfenesa i les altres que s’esdevindrien.

Mentrestant, l’un i l’altre, refeien l’estructura, aprovant sengles estatuts. El maig de 1970, naixia el Moviment Escolta de Mallorca, tot substituint l’MSCM. Els Estatuts del Guiatge s’aprovarien el març de 1971. Aquest però, es veu afeblit quant a l’engegada de les caps. Van decreixent les unitats de guies. D’altra banda, la coeducació és més adient a la nova conjuntura social. El setembre de 1972, a l’agrupament Verge de Lluc, sobre la primera unitat coeducativa. D’antuvi, la demanda social obtenia resposta. Amb coratge i amb decisió se superen els esculls. El 1974 ambdós moviments prenen l’acord de fomentar i d’impulsar a tot arreu dita experiència i estudien simultàniament la viabilitat de la fusió.

Sorgeix aleshores una dificultat no prevista. El febrer de 1975, durant la celebració de la Diada del Pensament, a ca’n Tapera, la disjunció entre escoltisme catòlic i escoltisme no adjectivat accentua enfrontaments ideològics de natura diversa, que preexistien entre els caps. D’aquelles resultes, es determinà l’escissió del Moviment, tant en l’escoltisme com en el Guiatge. Els escindits – persones, unitats, agrupaments- amb l’acollença de l’Obra Cultural Balear, creen el grup denominat Escoltes de Mallorca. De la seva banda l’Escoltismne catòlic refermà els principis del Moviment Scout Catòlic, en especial l’aplicació dels tres eixos, l’educació, la fe i el país. Clarament i decidida es marcava la ruta i això aidaria a dilatar tensions futures que persistien en estat de latència. A l’inici dels 80 l’escissió pertanyia al passat.

Mentrestant, el 1976, l’escoltisme i el guiatge constituirien el Comissariat únic (Delegat Diocesà, comissari i comissària) , l’any vinent de 1977 determinaren la fusió. Naixia el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca. Ara més que mai, tot entre tots, seguien el trajecte.

SOM GERMANS DE TOTHOM I TREBALLAM PER LA PAU ( LLEI ESCOLTA PUNT 4)

Havent arraconat el franquisme, el decenni dels 80 ve marcat per la fi de la transició i l’assoliment de la democràcia. La consciència del nostre país com a realitat autònoma s’estén a la societat illenca. Amb tot això, el terreny educatiu, un seguit de formules i de plantejaments que l’Escoltisme propugnava són assumits per l’escola, per la classe política, per l’Administració pública i per diversos grups que treballen en l’animació del lleure juvenil. Per això l’Escoltisme se sostreu a l’obligació subsidiària i acull el deure de compartir la solidaritat. La lluita per la resistència deriva cap a una tasca de construcció. La circumstància és oportuna rere les celebracions festives del nostre 25é aniversari (1956-1981), la clausura d’una època, en l’apogeu del Sant Jordi, a Bendinat. És el moment de les reflexions transcendentals, de recollir-nos cap a les essències, de ser qui som dins la pluraritat. Un escoltisme desempallegat de les urgències té l’oportunitat històrica d’aclarir i de transmetre sense destorbs ni busques alienes els grans valors que autentiquen.

És també l’hora de perfeccionar les estructures pròpies, amb la provisió de recursos d’economia i pedagògics que possibilitin, tot a l’una, la supervivència i l’eficàcia educadora.

El 1984, va ser reconeguda pel Govern Balear l’Escola de Formació de Caps del MEGM, una eina pedagògica verament eficaç per subvenir les necessitats del Moviment i prestar un Servei a la joventut de les illes. El 1985, amb una intenció germana es va adquirir el Camp de Sa Torrentera, una finca rústica situada al municipi de Sencelles, amb el propòsit de fomentar entre els joves la formació en el lleure, l’afecció al treball i el respecte per la natura.

El 1987, s’aproven uns estatuts, que s’adapten a la nova situació legal, dintre de les competències assumides per la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. El Moviment ha adquirit doncs, personalitat juridica a qualsevol efecte, que ens permet actuar de motu proprio, sense intermediacions ni tutelatges.

ESTIMAM EL TREBALL I VOLEM FER BÉ LES COSES (LLEI ESCOLTA, PUNT 9)

La Fundació Escolta Maria Ferret es constitueix l’any 1991, amb la finalitat de facilitar la subsistència de l’Escoltisme nostre en un futur a llarg termini i separarà funcionalment els assumptes econòmics i les tasques específicament educatives, al servei de més de 1.500 escoltes i guies repartits entre setze agrupaments.

En reconeixement a tots els anys de feina adreçada a fomentar els valors cívics, estimació a la terra i el comprimís amb la nostra llengua, l’Obra Cultural Balear ens concedeix l’any 1992 el premi Francesc de Borja Moll.

El 1996, la Fundació Maria Ferret compra un terreny al barranc de Biniaraix i cedeix la gestió del mateix al MEGM. Aquest gestionarà també altres centres com el de Poble Nou a Alcudia i el de Son Serra de Marina, per tal d’ampliar els terrenys per a activitats educatives i d’aire lliure al servei dels joves de la nostra comunitat.

L’any 1997, El Govern de les Illes Balears, concedí al fundador de l’Escoltisme a Mallorca, Eladi Homs Zimmer, el premi Ramon Llull, per la seva tasca activa a la vida social de les postres illes.

El mateix any l’Ajuntament de Palma, atorgà a Maria Ferret el nom d’un carrer a la barriada de cas Capiscol, així com a un consiliari d’aquest Moviment, Mn, Antoni Ferrer.

Amb motiu del cinquantenari del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, el Departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca atorga l’any 2006 el Premi Medi Ambient. El mateix any, 12 de setembre de 2006, el Consell de Mallorca decideix atorgar al MEGM el premi Jaume II en reconeixement a la tasca d’oferir als nins i nines de Mallorca un creixement arrelat al país.

Fins aquí el que ha estat un repàs ràpid del que ha donat de si el MEGM, anem ara a veure l’origen i l’evolució de les polítiques de Joventut

A partir de l’arribada de la Democràcia, podem dir que s’inicien les polítiques participatives de Joventut. Durant els primers anys dels vuitanta es configura el marc legal i es delimiten les competències en joventut de les diferents comunitats autònomes. Cal fer esment a l’article 48 de la Constitució Espanyola que dóna a entendre per política de joventut “el conjunt de mesures i objectius que els poders públics destinen per a promoure les condicions de participació lliure i eficaç de la joventut i el seu desenvolupament polític, econòmic, social i cultural”.

La primera passa de l’estat per aconseguir la participació fou eliminar les dificultats normatives; i donat que el dret d’associació encara estava regulat per la Llei d’Associacions de 1964, va ser necessari regular les associacions juvenils mitjançant un reial decret de 1977, coincidint amb les primeres eleccions generals. Tot i així no pogueren participar en aquestes votacions molts de joves perquè la majoria d’edat seguia fixada en 21 anys.

A partir de la Constitució de 1978, es va reconèixer ja en 18 anys, satisfent doncs una profunda i perllongada reivindicació de la joventut i el dret fonamental d’associació.

La nostra comunitat autònoma assumeix les competències en joventut i temps lliure a partir de 1982, per un reial decret de traspàs de l’Estat al Consell General Interinsular.

L’Estatut d’autonomia de 1983 ja recull com a competència exclusiva les matèries de:

  • 12. Esport i lleure
  • 13. Joventut i tercera edat

El 13 de setembre de 1984 s’assumeixen les competències esmentades i es distribueixen a la Conselleria de Cultura.

Aquest serà el principi d’un llarg pelegrinatge de les competències de Joventut vers les diferents conselleries del Govern de les Illes Balears, ja que fins al dia d’avui han tingut les esmentades competències les conselleries de Cultura, Interior, Vicepresidència, Treball i Formació, Benestar Social, Presidència, Presidència i Esports i darrerament Esports i Joventut.

L’any 1984 surt un Decret amb incentius per a fomentar la contractació de joves menors de 25 anys.

El 28 de març de 1985 es crea el Consell de la Joventut de les Illes Balears, fent palesa la conveniència de disposar d’un organisme que serveixi a la joventut de via o camí perquè sigui escoltada per les institucions de la comunitat autònoma i per l’opinió sobre els seus problemes específics. Igualment, aquest organisme ha de possibilitar la participació en el seu si d’entitats, associacions i moviments formatius, tant de caràcter social com cultural.

Els anys 1988 i 1998 es regulen i despleguen diferents normes sobre els esmentats consells.

També l’any 1985 es publica un decret sobre constitució i funcionament de les associacions juvenils, que va ser suspès pel Tribunal Constitucional en data 20 de març de 1986 per un conflicte de competències.

El Centre Balear d’Informació i Documentació per a la Joventut fou creat l’any 1986. El mateix any també es va crear la Comissió Interdepartamental de la Joventut.

El reconeixement de les Escoles d’Educadors de Temps Lliure fou l’any 1984, regulant-se els cursos a impartir per aquestes l’any següent. És curiós veure com fins a 1985 no s’establien els programes dels diferents cursos i fins i tot fins el 1988 es desplega novament el Decret d’Escoles incloent-hi l’animació sociocultural.

Les ajudes públiques es torbaren a sortir fins a l’any 1987, produint-se els primers canvis els anys 1989 i 1990. Les ajudes destinades a joves eren per activitats i per creació d’infraestructures en matèria de joventut. Es varen destinar partides d’entre 1.200 fins a 12.000 euros. Actualment es mantenen uns imports molt semblants.

Pel que fa a la regulació d’activitats de temps lliure i donat el baix índex d’associacionisme, no es va regular fins a l’any 1990 mitjançant un decret, modificat per diferents motius els anys 1998 i 1998. Cap al 2005 es redacta un nou text normatiu per activitats de temps lliure infantil i juvenil, degut a l’augment de les activitats que es realitzen a totes les Illes; però l’aprovació de la Llei integral de Joventut, de 26 de juliol de 2006, i l’assumpció del trasllat de competències cap als consells insulars, va fer que haguessin de sortir mesures provisionals en aquests temes el 4 de maig i el 12 de desembre de 2007.

L’any 1997 es publica per part del Govern de les Illes Balears el primer estudi sociològic sobre els joves de les Illes. Abans sols hi havia un estudi sobre la inserció sociolaboral dels joves del Raiguer de Mallorca publicat el 1996.

L’estudi sociològic fa esment als joves de les Balears com la generació de la “normalitat política”, fent referència al fet que tots els joves que comprèn l’estudi ja han nascut pràcticament dintre de la democràcia.

Dintre de les conclusions podem veure com els joves de les Balears no s’allunyen de les preocupacions que també tenen els escoltes i les guies: els preocupen les qüestions ambientals, la igualtat entre home i dona, les qüestions de la pau o les de caire social.

Quan parlen de temps lliure, els joves demostren un interès elevat per participar en distints tipus d’activitats. Destaquen especialment les activitats que es realitzen a l’aire lliure i en contacte amb la natura (acampades, excursions, esports d’aventura) la pràctica esportiva, el cinema etc…

L’any 2001 va sortir un ambiciós Pla Estratègic de Joventut amb 9 àrees d’actuació, 77 objectius, 248 mesures. Implicava 10 conselleries, 23 direccions generals i 3 entitats autònomes. Va tenir una durada de quatre anys.

L’any 2002 i com a un dels objectius del Pla Estratègic de Joventut s’engega un estudi de les polítiques locals de joventut, on es posa de manifest l’existència d’estructures polítiques i tècniques a la gran majoria de municipis illencs; si bé funcionant amb uns recursos molt escassos. Pel que fa a les necessitats dels joves, vistes des del propis ajuntaments, són l’habitatge, l’educació, el lleure i la participació.

Esmentàvem abans la Llei de Joventut, essent aquest el primer document de la comunitat autònoma on es recullen les accions que es volen desenvolupar en matèria de Joventut, tot i que manca desplegar normativament en la gran majoria dels seus aspectes.

És curiós que després de molts d’anys sense una línia clara de polítiques de Joventut, surt quasi al mateix temps la Llei de Joventut i les transferències als Consells Insulars.

Reprenent el fil del començament, on esmentava que no és missió de l’Escoltisme entrar directament en política, si ens hem fixat, haurem vist en la presentació de l’escoltisme i de les polítiques de joventut algunes coses que segurament ens han cridat l’atenció:

  • a) El treball de l’Escoltisme envers l’educació cívica dels nins i joves és un treball constant. Ja esmentava al principi el subtítol. És bo veure que la Constitució Mundial del Moviment Escolta en el seu capítol primer diu:

    “ El Moviment Escolta té per objectiu contribuir al desenvolupament dels joves, ajudant-los a realitzar plenament les seves possibilitats físiques, intel·lectuals, socials i espirituals, com a persones, ciutadans responsables i membres de les comunitats locals, nacionals i internacionals.”

  • b) L’opció educativa, a part de les seves característiques concretes que la defineixen a partir del mètode escolta, no representa una educació neutra sinó un camí cap a un determinat model d’home. S’educa per potenciar la possibilitat de créixer com a persones crítiques i solidàries, capaces de construir la vida personal i col·lectiva.
  • c) Les primeres passes en política juvenil de la nostra comunitat foren molt febles, amb poca preparació i sense tenir unes línies clares d’on es volia arribar. La gran majoria de coses engegades venien per inèrcia del que ja es feia.
  • d) No hi ha polítiques reals de participació a cap administració de les Illes. S’han fet alguns tímids intents, però es segueix fent una actuació més burocràtica, centrada en el respecte als procediments administratius i en una distribució competencial jerarquitzada.
  • El rerefons, com diu un article del Consell de la Joventut d’Espanya, és que les paraules polítiques, publiques i joventut sempre s’han vinculat mitjançant una preposició que limita el concepte al contingut. Es fan polítiques DE Joventut; és a dir, el seu contingut es concreta en accions relacionades amb el món juvenil (albergs, centres d’informació juvenil, certàmens, etc…). Cal incorporar més vincles d’unió entre aquestes paraules i fer POLITIQUES

    • Per a la joventut
    • Des de la joventut
    • Amb la joventut

    El futur és una realitat oberta i prometedora. Les coses ben fetes en són la garantia.

    Sempre a punt!

    Josep Lluís Riera
    president de la Fundació Maria Ferret

    Bibliografía

    • M. Cerda (1999) L’escoltisme a Mallorca (1978-1995) Publicacions de l’Abadia de Monserrat
    • R. Baden Powell (1968) Escoltisme per a nois. Successors de Joan Pili Editors.
    • Raül Adroher, Elena Jiménez i Eduard Vallory. (2005) Escoltisme laic i transformació social. Eumo Editorial
    • C. Aleman y M.B. Martin. Diseño y acores de la politica de juventud en el estado de bienestar español. Revista del MTAS. Injuve
    • Jesús Sanz i Silvia Luque ( 2002) Poliíiques locals de joventut a les Illes Balears. Fundació Ferrer i Guardia
    • VV.AA. Pla Jove 2001-2004. Conselleria de Benestar Social. Direcció General de Joventut
    • VV.AA. Informe de Seguiment Any 2001. Pla Estratègic de Joventut. Conselleria de Benestar Social. Direcció General de Joventut
    • VV.AA. (1998) Estudi sociològic sobre els joves de les Illes Balears. Conselleria de Presidència i Universitat de les Illes Balears
    • T. Espases i Assumpta Iturbide. (2004) Joventut i temps lliure. Col·lecció legislativa. Govern de les Illes Balears
    • J.J. Ferrando (1989) Normativa sobre Joventut. Govern Balear. Conselleria Adjunta a la Presidència
    • R. Estaras, E. Vellibre i B. Mora ( 1990) Revisión y actualización de la guia de ayudas de la CAIB. Govern Balear. Conselleria Adjunta a Presidència
    • R. Estaras, E. Vellibre i B. Mora ( 1990) Guia de ayudas de la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares. Govern Balear. Conselleria Adjunta a Presidencia

    Comentaris

    Afegeix un comentari
    ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

    Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

     
    Powered by LifeType - Design by BalearWeb